Worldcon 2019: aplec de ciència-ficció i fantasia a Dublín

L’estiu passat vaig assistir, junt amb mon pare i la meua parella, a un dels esdeveniments friquis més importants: la Worldcon, la ‘convenció’ o l’aplec mundial per a les persones aficionades a la ciència-ficció i la fantasia. Ja és la tercera volta que hi assistisc: després de Londres 2014 i Hèlsinki 2017, el 2019 tocava viatjar a Dublín, o Baile Átha Cliath en irlandès, la capital de la República d’Irlanda, atès que la Worldcon tendeix a tenir lloc un any a EUA i l’altre a Europa.

Com els dos anys anteriors, en què vaig poder conèixer en personal la meua autora preferida, Robin Hobb, així com altres autors i editors i traductors i artistes i lectors i, sobretot, membres del ‘fandom’, de la cultura friqui, també aquesta vegada m’ho vaig passar genial, vaig poder assistir a molts actes, taules redones, concerts, lectures de llibres…

Ací teniu una llista d’alguns dels actes als quals vaig assistir:

  • Dijous
    • Simulació del comandament d’una nau de Star Trek: USS Cuchulain
    • Concert de l’autora Ju Honisch
    • Taula redona “Fantastical travel guide”
    • Taula redona “Celtic’ fantasy and mythology”
    • Taula redona “I know my worth: the women of Marvel movies”
    • Concert del fan Erwin ‘Filthy Pierre’ Strauss
  • Divendres
    • Taula redona “Now we are witnesses: Doctor Who’s new historicals”
    • Taula redona “Stories from other media turned into games”
    • Lectura de l’autor Joe Abercrombie
    • Taula redona “Educating children in how to avoid a dystopia”
    • Concert del Dublin’s Worldcon Orchestra
  • Dissabte
    • Taller “Introduction to Dungeons & Dragons”
    • Curtmetratge “Time Traveller”
    • Taula redona “The role of fantastical creatures”
    • Exposició d’art
    • Masquerada
  • Diumenge
    • Concert de Death Ingloria (Galina Rin)
    • Concert de Kerri-Ellen Kelly
    • Taula redona “How national identity is portrayed in SFF”
    • Taula redona “The importance of kindness”
    • Mostra de combat pesat amb la Society for Creative Anachronism
    • Jocs de tauler a la Sala de jocs
    • Lectura de l’autor Matthew Hughes
    • Lectura de l’autora Patrice Sarath
  • Montag
    • Taller “Superfight: superheroes”
    • Concert de Daoirí Farrell
    • Cerimònia de cloenda

En altres anys he intentat assistir al màxim de taules redones i conferències acadèmiques, però de vegades pot ser estressant intentar d’aconseguir d’entrar en tots els actes que vols, perquè hi ha molta gent i es formen cues enormes, especialment en els actes més concorreguts, on participa gent famosa. A més, no és el mateix assistir-hi a soles que acompanyat, ja que cal veure què pot interessar a tothom. No obstant això, quan no vas a un acte programat, tens la sala de jocs o la sala de venedors, on trobaràs articles de tot tipus i artistes, o l’exposició d’art o aprofites per a fer un mos, de manera que sempre t’ho passes bé. Espere que prompte es torne a fer una Worldcon per Europa i que em puga permetre de tornar-hi!

Crida d’articles per a L’Aiguadolç 49 i 50

Logotip de la revista literària L’Aiguadolç

Per als pròxims dos números de L’Aiguadolç, que coordinarem Dr. Fernando Marín Martí i jo, fem una crida d’articles per al dossier “La literatura catalana a l’aula”: en el número 49 (hivern 2020), pel que fa a l’educació infantil i primària; en el número 50 (tardor 2021), pel que fa a l’ESO, el batxillerat i l’ensenyament per a persones adultes.

El termini per a enviar els texts és el dia 30 de setembre de 2020 per al número 49 i el dia 31 de juliol de 2021 per al número 50.

Amb aquests números vinents voldríem homenatjar, en el 35è aniversari i el 50è número de la revista, el professorat de llengua i literatura catalanes, en definitiva, persones que ens han fet conèixer i estimar la llengua i la literatura a l’escola.

Com sempre, el focus de la revista és sobre la literatura catalana, en general, i el cas valencià i la Marina Alta, en particular. Cerquem, per tant, experiències docents, propostes didàctiques, articles sobre llibres que tracten de l’ensenyament de la llengua i la literatura, entrevistes, etc. i convidem especialment el professorat que ha exercit o exerceix a la Marina Alta a participar en aquesta convocatòria.

Si algú té interès a publicar un article o entrevista sobre una de les temàtiques, endavant! Al final teniu la crida d’articles amb més informació i, és clar, també podeu contactar amb mi per a més informació.

L’Aiguadolç és una revista de literatura, a hores d’ara en format paper i electrònic, que sorgí l’any 1985 de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta com un projecte de publicació periòdica al servei de la crítica i l’expressió literàries en llengua catalana, sobretot al País Valencià.

Des dels seus inicis, les pàgines monogràfiques s’han centrat, en primer lloc, en autors i autores majorment del s. XX , amb entrevistes i articles d’investigació. Tanmateix, també hi ha hagut, especialment en els darrers anys, dossiers temàtics sobre la literatura infantil i juvenil, la literatura fantàstica, la relació entre literatura i cinema, el conte contemporani al País Valencià, el feminisme i la narrativa catalana o el vincle entre les lletres catalanes i les lletres italianes i alemanyes. A banda d’aquests dossiers, L’Aiguadolç ha constat, històricament, també d’altres apartats, com ara «Ressenyes i comentaris», «Conversa», «Creació» (texts literaris inèdits) o «Antologia» (traduccions literàries). Actualment el director de la revista és Antoni Prats, però els dossiers corresponents dels darrers números apareixen coordinats per sengles col·laboradors.

Loader Loading…
EAD Logo Taking too long?

Reload Reload document
| Open Open in new tab

Download [112.96 KB]

S’ha publicat el número 48 de L’Aiguadolç: “Literatura, ciència i ficció”

Em plau enormement poder anunciar que s’ha publicat el número 48 (2019) de L’Aiguadolç, amb títol “Literatura, ciència i ficció”, el dossier del qual he tingut l’honor de coordinar. En aquest dossier, explorem els vincles entre literatura i ciència i parlem de la literatura fantàstica i la ciència-ficció.

El dossier: literatura, ciència i ficció

Al meu entendre, tant la ciència com la literatura tenen en comú la recerca, l’explicació, la interpretació i la narració de la (o una, en tot cas) realitat. Ens expliquem, ens narrem, ens contem, i aquesta aproximació a la nostra vida i al que ens envolta condiciona alhora com ens veiem i com veiem la realitat. No és debades que els estudis psicològics (com ara de la Gestalt) han demostrat que la percepció no és objectiva o innocent, sinó subjectiva i carregada de cultura i desitjos.

Així és que aquestes dues arts humanes van sovint lligades i constitueixen una font d’inspiració l’una per a l’altra. Alguns dels gèneres que explorem en aquest número són, per tant, la ficció científica, la cientificció, la ciència-en-ficció i la ciència-ficció (i, d’una manera més àmplia, la fantasia o literatura fantàstica, també literatura especulativa), totes les quals són fruit del diàleg entre ciència i literatura. Amb tot, d’entre aquests gèneres, la literatura fantàstica ha estat, des de fa molts anys, un dels meus gèneres narratius preferits. Per això, quan se’m va proposar de tornar a coordinar un número de L’Aiguadolç (després del número sobre la traducció literària), la revista literària de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, hi vaig pensar de seguida.

Antologia: el primer capítol d’Els desposseïts, d’Ursula K. LeGuin

Per a l’apartat d’Antologia, comptem amb la col·laboració (moltíssimes gràcies, de nou!) de l’editorial Raig Verd, que ens ha permès de publicar-hi el primer capítol d’Els desposseïts, una novel·la (espectacular!) d’Ursula K. Le Guin, una de les meues autores preferides, traduïda al català per Blanca Busquets.

Aquest extret el precedeix una breu introducció a la novel·la i a l’autora, així com una entrevista a l’editora del llibre, Laura Huerga, i a la traductora, Blanca Busquets, en què parlen, entre molts altres temes, de la segona novel·la d’Ursula K. Le Guin que tenien entre mans en aquell moment: La mà esquerra de la foscor (obra, per cert, que ja es troba a les llibreries!).

La portada

Portada del número 48 de L’Aiguadolç

Aquesta imatge de portada és l’obra “Sobre un fons de botifarres, literatura, ciència i ficció, altament marinades”, de l’artista pegolí Josep Ferrer. Voldria agrair-li enormement la seua col·laboració i el fantàstic treball!

Sumari i resums dels articles del Dossier

A continuació podeu veure la coberta, la pàgina de crèdits, el sumari del número 48 de L’Aiguadolç i els resums (en català i en anglès) dels articles del Dossier. Els articles del Dossier són els següents:

  • Presentació del dossier “Literatura, ciència i ficció”: connexions i els realistes d’una realitat més àmplia (Elija Lutze)
  • La literatura i la ciència: connivències (Emili Rodríguez-Bernabeu)
  • La ficció: una eina per reflexionar sobre l’ètica científica (Xavier Duran Escriba)
  • De Cinc setmanes en globus a La guerra del foc: reflexions entorn de la presència de la ciència dins la novel·la juvenil del segle XIX (Sílvia Aymerich, Hélène Beaulieu i Josep-Joan Centelles)
  • La narrativa fantàstica (o de fantasia) al País Valencià (Josep Antoni Fluixà)
  • L’univers de La Fallera Calavera: la identitat cultural valenciana en (un) joc (Jordi Llavoré i Pons)
  • La distopia com a paròdia: l’exploració gràfica de Lavínia 2016 o la guerra dels poetes (Eduard Baile López)
  • Entrevista a Laura Huerga i Blanca Busquets: “Ursula K. Le Guin és la gran creadora d’esperança” (Elija Lutze)

Vull donar les gràcies també a totes les persones que han participat i col·laborat en els apartats del Dossier, l’Antologia, la Conversa i Ressenyes i comentaris, que han fet possible la publicació d’aquest número de la revista. El meu més sincer agraïment!

Loader Loading…
EAD Logo Taking too long?

Reload Reload document
| Open Open in new tab

Download [431.01 KB]

Disponible amb accés obert i gratuït

Més endavant, tot el contingut de la revista estarà disponible en RACÓ, el repositori de les Revistes Catalanes d’Accés Obert.

Cartes ‘fanmade’ per a La Fallera Calavera

A la tardor de 2017 es va convocar el 1r concurs 9 d’Octubre de creació de cartes per a la Fallera Calavera. Com sabeu, aquest joc de cartes creat per Enric Aguilar, és un autèntic èxit valencià, amb milers i milers de jocs i llibres venuts, tornejos arreu del país i un munt de referències sovint sarcàstiques, humorístiques o crítiques a la nostra cultura. Per qui no ho sàpia, La Fallera Calavera té la trama següent, segons el lloc web oficial: “Després de morir en una mascletà a causa d’un error de seguretat, una fallera torna a la vida convertida en zombi. Només hi ha una manera de calmar la seua ira apocalíptica: cuinar-li una bona paella.”

Cartes de La Fallera Calavera; foto treta de (c) zombipaella

A banda de la història, els personatges, les referències i la dinàmica de joc, l’altre component essencial del joc són, sens dubte, les il·lustracions d’Esther Méndez. Com podeu veure en aquesta imatge, es tracta d’una estètica gòtica/zombi que s’adiu perfectament a la trama del joc.

Així doncs, quan vam saber que podíem idear cartes noves per al joc, ens hi vam motivar ràpidament i, entre tota la família, vam pensar, primer, i dibuixar a mà, després, un bon grapat de cartes, de les quals estem molt orgullosos. Tot i que no vam guanyar, va ser un plaer participar-hi. De fet, estem molt agraïts a l’equip de La Fallera Calavera per tot el que fan i tenen en nosaltres uns clients ben fidels.

Havent passat aquest concurs, em va encisar la idea de fer-les realitat, aquestes cartes. No obstant això, com amb totes les coses, va haver de passar un temps abans que no m’hi poguera dedicar. Un any més tard, em vaig posar a editar els dibuixos en Photoshop (programa que no havia usat mai!) i a afegir tant els textos com els dibuixos a les cartes originals. Després, els vaig imprimir a la reprografia universitària (on encara van haver d’adaptar alguna coseta per tal que la mida fora perfectament idèntica) i ara, per fi, podem jugar amb les nostres cartes no oficials, amb la nostra expansió fanmade. Ací les teniu.

Quina il·lusió ens fa jugar prompte a La Fallera Calavera 3, l’expansió que es traurà al final d’any! Més informació ací.

Crida d’articles per a L’Aiguadolç 48

Logotip de la revista literària L’Aiguadolç

Enguany torne a coordinar el dossier de L’Aiguadolç.

Hem triat per a aquest número 48 el tema “Literatura, ciència i ficció”, que ha de donar cabuda tant a la ciència-ficció (i la literatura especulativa, en general) com a la relació entre ciència i ficció.

Si algú té interès a publicar un article o entrevista sobre una de les temàtiques que s’hi inclouen, endavant! A sota teniu la crida d’articles amb més informació i, és clar, també podeu contactar amb mi per a més informació.

L’últim dia per a enviar els texts és el dia 31 de juliol de 2019.

Loader Loading…
EAD Logo Taking too long?

Reload Reload document
| Open Open in new tab

Download [629.83 KB]

Gedenktag der Holocaust-Opfer: Jura Soyfer

Schwarzweißfoto von Jura Soyfer
Jura Soyfer und seine Freundin Maria Szécsi, Anfang der 30er

Seit 2005 (UNO; bzw. 1996 in Deutschland) ist der 27. Januar, in Erinnerung an die Befreiung des Konzentrationslagers Auschwitz-Birkenau durch die Rote Armee 1945, der Internationale Tag des Gedenkens an die Opfer des Holocausts.

Da ich vor ein paar Jahren ein Theaterstück von Jura Soyfer ins Katalanische übersetzt hatte, einem jungen jüdischen Mann, der aufgrund seiner Ideen und Überzeugungen und seines Engagement verfolgt und eingesperrt wurde und dann 1939 im KZ Buchenwald starb, entschied ich mich, dieses Jahr im Rahmen der kulturellen Aktivitäten des Sprachlernzentrums (CAL) der Universität und auch des spanisch-deutschen Kulturvereins Freundschaft eine Lesung seiner Texte zu veranstalten.

So traf sich also am 25. Januar morgens die fortgeschrittene Deutsch-Konversationsgruppe, um das (auch emotional) schwierige Thema “Holocaust” zu besprechen. Am späten Nachmittag versammelten wir uns dann im CAL, um über Jura Soyfer zu sprechen, einige seiner Texte zu lesen (und seiner Lieder zu hören) und zu kommentieren und uns somit auch an die 20er und 30er Jahre heranzuwagen. Auf diese Art und Weise gedenken wir nicht nur Jura Soyfer, sondern auch all der anderen Opfer des Holocausts.

TeilnehmerInnen des Soyfer-Abends
TeilnehmerInnen des Soyfer-Abends (ich ganz links; mein Vater hinter der Kamera)

Unten könnt ihr euch die Powerpoint-Präsentation anschauen, die ich für diesen Anlass vorbereitet hatte. Ein Dossier (darunter) mit Textausschnitten begleitete die Präsentation, so dass wir abwechselnd über Soyfer und sein Leben sprachen, Texte (mehrstimmig) vorlasen, Karikaturen der damaligen Zeit anschauten, Szenen von dem Theaterstück “Der Weltuntergang”  vorspielten, Lieder anhörten… Obwohl die Texte Soyfers oft mehrere Interpretationsniveaus haben und seine Sprache gerade für DaF-LernerInnen recht schwierig ist, war der Soyfer-Abend dank dieser Abwechslung unterhaltsam und alle konnten der Veranstaltung gut folgen.

Ich möchte vielmals allen TeilnehmerInnen danken, die es ermöglicht haben, solch einen interessanten und besonderen Abend zu verbringen. Trotz
der schwierigen und traurigen Situation der 30er Jahre in Österreich (und Deutschland und Spanien und ganz Europa) gibt es doch sehr viel Humor in den Werken Soyfers. Und vor Allem auch sehr viel Hoffnung. Ich denke, dass dies eine frohe Botschaft ist, die wir auch heutzutage brauchen: Engagement, um eine bessere Welt zu erdenken und aufzubauen, und Hoffnung, dass dies nicht unmöglich ist und es auch viel Gutes in uns gibt.

Loader Loading…
EAD Logo Taking too long?

Reload Reload document
| Open Open in new tab

Download [2.08 MB]

“Autre epitafi”, de Bernat Lesfargas

Els dies 28, 29 i 30 de juny proppassats van tenir lloc a Narbona (Occitània) els II Rencontres ALEM (“Acteurs de la Liberté d’expression en Europe et Méditerranée”, en francès, o “Actors de la Liura Expression en Eurò-Mediterranèa”, en occità), organitzats pel Pen Club, i vam tenir l’honor i el plaer de poder-hi presentar el nostre projecte Versions Múltiples.

Malauradament, se’m va fer impossible assistir-hi, però Sílvia Aymerich ens hi va representar perfectament. Per tal de col·laborar-hi, si més no, a distància, vaig fer aquest breu vídeo on llig les traduccions al català i a l’alemany del poema “Autre epitafi” de Bernat Lesfargas. Versions Múltiples vam homenatjar aquest gran escriptor i traductor occità amb més de 20 traduccions d’aquest poema, les quals podeu trobar en el número 47 de L’Aiguadolç. Ací teniu el vídeo doncs:

Lectura del poema “Autre epitafi” en les traduccions al català i a l’alemany

Gràcies a l’amiga Carmina per la paciència que va tenir a l’hora de fer-me aquest vídeo! I també a Xavier Marzal per prestar-nos la seua cançó “Auia”.

Ja s’ha publicat el número 47 de L’Aiguadolç

Em fa molt, molt content poder anunciar que ja s’ha publicat el número 47 de la revista literària L’Aiguadolç. Aquesta vegada vaig tenir l’honor de poder-hi col·laborar, no sols amb l’aportació d’un text (com vaig fer el 2015), sinó com a coordinador del dossier de la revista.

La traducció literària: un pont entre les cultures

El número 47 es titula “La traducció literària: un pont entre les cultures” i compta amb articles interessantíssims sobre la traducció literària, especialment (però no únicament) des del punt de vista del projecte Versions Múltiples. Així doncs, hi trobareu l’entrevista que Tomàs Llopis va fer a Joan Francesc Mira, un article sobre la traducció de la poesia (infantil) de Miquel Desclot, un article sobre l’autotraducció dins el projecte Versions Múltiples de Sílvia Aymerich i molt més!

Homenatge a Bernat Lesfargas, Renada-Laura Portet i Andreas Wesch

A banda del dossier, també hi ha l’apartat de ressenyes i comentaris i l’apartat d’antologia, el qual és un homenatge de l’equip de Versions Múltiples “als seus degans”: Bernat Lesfargas (que, lamentablement, va faltar mentre encara enllestíem el número, el 23 de febrer de 2018), Renada-Laura Portet i Andreas Wesch. Finalment, no puc oblidar-me de mencionar (i agrair novament) la col·laboració de l’artista pegolí Mikel Toledo i Banyuls que ens va donar aquesta imatge tan fantàstica per a la coberta d’aquest número.

Coberta de la revista amb el dibuix de Mikel Toledo i Banyuls

De moment, aquest número encara no s’ha publicat en RACÓ (“Revistes Catalanes amb Accés Obert”), però ací en podeu trobar almenys el sumari del número.

Loader Loading…
EAD Logo Taking too long?

Reload Reload document
| Open Open in new tab

Disponible amb accés obert i gratuït

EDITE (28/02/2019): Acaba de publicar-se en RACÓ. Ací teniu el número sencer a la vostra disposició!

ITHACA 525 – Jacqueline Saint-Jean – “Ampolla a la mar”

Georges Hippolyte Dilly - Ithaca 525 - Jacqueline Saint-Jean - Ampolla a la mar

Ampolla a la mar

Ampolla a la mar
poema al desconegut

Derivarà
vers un país futur

Es perdrà potser
al laberint dels corrents

Travessarà
els boscos movents de laminària
els ossaris profunds
els mil miratges dels ports
les històries engolides
sota la miríada d’estels

Aquell qui el llija
farà el viatge

Jacqueline Saint-Jean (França)

Traducció del francès al català: Elija Lutze

 Original en francès:

Continua llegint «ITHACA 525 – Jacqueline Saint-Jean – “Ampolla a la mar”»

ITHACA 520b – Claribel Alegría – “Fronteres”

Com que havia estat convidat per tercera vegada a l’excel·lent Festival Internacional de Poesia de Granada, a Nicaragua, havia seleccionat per al dia de Sant Valentí dos poemes breus d’amor de la poeta nicaragüenya Claribel Alegría, de qui ja n’havia traduït diversos a altres llengües. Teníem un contacte molt amistós i, com a poetes, una apreciació mútua. Tenia previst visitar-la aquest mes a Managua, però, llegint El País, vaig trobar l’article “Su majestad ha muerto”, que informava del fet que la poeta havia mort al final de gener. Que aquests dos poemes formosos servisquen com a homenatge a Claribel Alegría, Gran Dama de la poesia llatinoamericana i amiga molt estimada. Germain Droogenbroodt

Nota del traductor: Com que aquesta vegada es tracta de dos poemes diferents, he decidit publicar-los per separat ací en el blog.
Podeu trobar el poema “Vull ésser tot en l’amor…” ací.

Fronteres

Fon el núvol
i la pluja
i la mar
i vull ser la vesprada
i la muralla
i tu.

Claribel Alegría – Nicaragua, 1924 – 2018
Traducció de l’espanyol al català: Elija Lutze

 Original en espanyol:

Continua llegint «ITHACA 520b – Claribel Alegría – “Fronteres”»